Pàgines

dilluns, 23 de juliol de 2012

Les notis de la Manolita (juliol'12)


Ja sou de vacances? Encara no les heu començat? L'estiu sempre és un bona època per posar-se al dia de lectures endarrerides. Que la crisi no ens arravati la lectura.


NOTETATS EDITORIALS

- Line Amselem publica Pequeñas historias de la calle Saint-Nicolas (Xordica), un conjunt de relats d’una infància, a Paris, als anys 70, amb una família extensa i molts veïns amb els quals comparteixen lavabo, en edificis de petits apartaments. La mateixa autora, que procedeix d’una família d’origen sefardita del nord d’Àfrica, n’ha fet la traducció al castellà.

- Lila Azam Zanganeh publica El encantador. Nabokov y la felicidad (Duomo). L’autora fa un viatge a través de les experiències de Nabokov amb els temps, la memòria, la passió, la natura, etc. També, el temps de la seva infància a Rússia, els paisatges d’Estats Units i els suïssos.

- Luz Gabás publica Palmeras en la nieve (Temas de Hoy), primera novel·la de l’autora, basada en els records de la seva família a l’antiga colònia de Fernando Poo, avui Bioko.

- P.D. James publica La muerte llega a Pemberley (Bruguera) on dóna continuïtat a l’obra de Jane Austen, Orgullo y prejuicio publicada el 1813. James ha explicat que és el seu particular homenatge a Austen, per la qual va sentir des de nena una gran adoració. Encara que l’obra recupera els personatges d'Orgullo y prejuicio i recrea l’ambient del segle XIX, James és fidel al seu propi estil, introdueix nous personatges i no plagia ni l’estil narratiu d'Austen ni el seu contingut més sentimental i costumista.

- Camilla Läckberg publica La sombra de la sirena (Maeva) una nova entrega de la sèrie que protagonitzen la parella Erica Falck, escriptora, i Patrik Hedström, policia, situats al poble de Fjällbacka, on va néixer Camilla.

- Marta Elisa de León publica Las ocultas (Turner), un relat en primera persona d’una universitària que es va dedicar a la prostitució.

- Lina Meruane publica Sangre en el ojo (Caballo de Troya) on l’autora escriu sobre la pèrdua de visió, primer d’un ull i després de l’altre, en escenaris entre Santiago i Nova York, i la prova que la malaltia que produeix tanta dependència suposa per la parella.

- Labreu publica Dins d’una campana de vidre d’Anaïs Nin (1903-1977), un recull d’històries curtes, situades al París dels anys 30 i a Nova York. En no trobar editor, Anaïs Nin el va imprimir al seu taller. Un cop publicat, al 1944, va aconseguir ressenyes positives i va suposar la seva entrada al establishment literari.

- Isabel Olesti publica La pell de l’aigua (Proa), la història d’una dona que, a la Barcelona preolímpica, decideix trencar amb la seva vida burgesa i fer una baixada als inferns, empesa per històries ocultes de la seva infància.

- Minúscula publica Silencio en Milán, d’Anna Maria Ortese (1914-1998) en traducció de César Palma. Set narracions colpidores, publicades al 1958. Abans havia publicat El mar no banya Nàpols, que Minúscula va presentar a Espanya el 2008 i que, al moment de la seva publicació a Itàlia, li va suposar haver d'exiliar-se de la ciutat.

- Cristina Peri Rossi publica Habitaciones privadas (Menoscuarto), un llibre de contes, el primer que treu després que fa cinc anys Lumen va publicar els seus Cuentos reunidos.

- Lionel Shriver publica Todo esto par qué (Anagrama). El protagonista planifica curosament el seu futur, pensa en retirar-se a un lloc paradisíac, però li surt al pas un entrebanc insuperable. Shriver és autora de l’exitosa Tenemos que hablar de Kevin.

- Anna Starobinets publica Una edad difícil (Nevsky Prospects) en traducció de Raquel Marqués. Una història de ficció fantàstica, el primer llibre d’aquesta periodista que ha publicat relat curt i llibres per a infants.

- Rebecca Stott publica La ladrona de coral (Duomo), una ullada a la història de la biologia que va començar a escriure quan preparava una història de l’evolució abans de Darwin. El personatge de la lladre té l’afegit que és filòsofa i el cap de policia recorda Vidocq, que primer va ser criminal i després cap de la Sureté francesa, quedant per a la història com un dels primers detectius d’Europa.

- Olga Xirinacs publica La inundació (Cossetània). Una autora se’n va a un poble de muntanya per reflexionar sobre la seva vida i la seva literatura.

- Herbjorg Wassmo publica El cielo desnudo (Nórdica), colofó de la seva Trilogia de Tora. Hi tracta les seqüeles de l’ocupació nazi a Noruega. Els personatges centrals, una dona i la seva filla d’11 anys, pateixen el rebuig social pel fet que la mare va ser amat d’un soldat alemany del qual la nena n’és filla i, a més, estan atemorides pel padrastre, alcohòlic.


Església i dona
- Laia de Ahumada publica Monges (Fragmenta), amb pròleg de Carme Riera en l’edició castellana. L’autora, filòloga de professió, entrevista 20 dones que van optar per ser monges catòliques, de diferents ordes i que treballen en diversos àmbits: Berta Meneses, Carme Sardà i Tort, Catalina Terrats, Eulàlia Bofill, Griselda Cos, Lucía Caram, Mariàngels Segalés, Maria Lluïsa Cortès, Mireia Galobart, Montserrat Domingo, Montserrat Viñas, Pepa Vignau, Pilar Sauquet i Muntal, Rosa M. Barber, Rosa M. Piquer, Rosa Prat, Roser Garriga, Teresa Forcades i Vila, Teresa Losada i Victòria Molins. Totes consideren que viuen en plenitud, d’acord amb la seva tria.

- Michela Murgia publica Y la Iglesia inventó a la mujer (Salamandra) en traducció de Teresa Clavel, on explica la imatge de la dona que ha transmès l’església catòlica i que tan present està en la societat i la cultura. Ho fa a través dels textos dels Pares de l’església, més que de la Bíblia: encícliques, oracions, etc. Murgia, que és de Sardenya, es va donar a conèixer, amb èxit, amb L’acabadora. Diu l’autora, «Havia de passar comptes amb María, encara que aquest llibre no és sobre la Verge”.

Sobre biblioteques
- Montserrat Comas i Víctor Oliva han coordinat Llum entre ombres. 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània (Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer).
Les sis biblioteques són el Centre de Lectura de Reus (1859); la Biblioteca Museu Balaguer (1884); la Biblioteca Pública Arús (1895) i la Bblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans/Biblioteca de Catalunya (1907), aquesta darrera Biblioteca Nacional, així com les de l’Ateneu Barcelonès (1860) i del Centre Excursionista de Catalunya (1876). La història de cada biblioteca està feta per un especialista.

Poesia
- Olvido García Valdés, premi Nacional de Poesia el 2007, publica el poemari Lo solo del animal (Tusquets).

Cuinetes
- Assumpta Miralpeix publica Els nostres postres (Editorial Base), una combinació de postres tradicionals amb altres més innovadors. L’autora, que ha publicat més d’una dotzena de llibres, és professora de cuina i nutrició a l’Escola de la Dona i explica molt bé el procés de confecció dels pastissos.

RAE
- Carme Riera ocupa la butaca “n” de la Reial Acadèmia Espanyola. És la sisena dona que ingressa a la RAE.

La primera va ser Carmen Conde (1907-1996), que va llegir el seu discurs d’ingrés el 26 de gener de 1979, al cap de 266 anys de la fundació de la RAE al 1713. Després, van venir Elena Quiroga, escriptora (1983); Ana María Matute, escriptora (1998); Carmen Iglesias, historiadora (2002); Margarita Salas, bioquímica (2003); Inés Fernández Ordóñez, filòloga (2008) i Soledad Puértolas, escriptora (2010).